Gestió del temps
Gestió de Projectes
Gestió de Persones
Segons un estudi de LinkedIn recollit el setembre de 2024, 6 de cada 10 espanyols es plantejava canviar de feina abans que acabés l'any — un 15% més que l'any anterior. No és casualitat que aquest pic d'insatisfacció arribi just quan toca fer la tornada a la rutina laboral: el setembre concentra, en poques setmanes, tot el contrast entre el descans de l'estiu i la vida laboral real.
Darrere d'aquesta xifra hi ha un nom clínic: síndrome postvacacional. Segons la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (SEMFYC), afecta al voltant del 40% de la població, amb més incidència entre les dones. Per a RRHH, això no és només una qüestió de benestar personal: és una finestra de risc real de rotació que es pot gestionar.
El cost ocult del setembre: per què la gent comença a buscar una altra feina
La insatisfacció que aflora en tornar de vacances no sempre es queda en una baixada passatgera d'un parell de dies. El contrast entre el ritme de les vacances i el de la tornada actua com a detonant: posa sobre la taula coses que durant la resta de l'any s'aguanten en pilot automàtic, des de la manca de flexibilitat fins a la sobrecàrrega de feina acumulada.
Aquest és el motiu pel qual el setembre i el gener són, de forma recurrent, els mesos amb més cerques de feina actives. Si la teva empresa no fa res diferent en la tornada a la rutina laboral, està deixant aquest marge d'insatisfacció sense gestionar, just quan és més fàcil que es tradueixi en una sortida.
Què és la síndrome postvacacional (i per què no és "peresa")
La síndrome postvacacional no és una malaltia, sinó un procés d'adaptació del cos i la ment en tornar a una rutina amb horaris, responsabilitats i ritmes diferents dels del descans. Els seus símptomes més habituals són la tristesa, l'apatia, la irritabilitat, el cansament i, en alguns casos, alteracions de la son o de la gana.
No afecta tothom per igual: la pròpia naturalesa del lloc de treball, el nivell de satisfacció laboral previ i la manera com es gestiona la tornada influeixen molt en la seva intensitat.
Quant dura i a qui afecta més
Segons el psiquiatre Víctor Navalón (Hospital Vithas València), un 35% de les persones que l'experimenten arrossega molèsties durant almenys dues setmanes. En la majoria dels casos, el cos i la ment recuperen el ritme habitual al voltant dels 15 dies, sempre que no es forci una tornada al 100% des del primer minut.
5 consells per tornar a la rutina sense col·lapsar
Els psicòlegs coincideixen que la clau no és "aguantar" els primers dies, sinó gestionar-los amb expectatives realistes:
- Accepta que els primers dies són d'adaptació. No cal rendir al màxim des del primer minut: la productivitat plena sol arribar després d'una setmana d'ajust progressiu.
- Prepara't abans de tornar. Ajustar horaris de son i menjars un parell de dies abans del retorn suavitza molt la transició.
- Crea un coixí de temps. Si és possible, deixa almenys un dia entre el viatge de tornada i la incorporació a la feina.
- Fixa't objectius petits i realistes per a la primera setmana, en lloc d'intentar posar-te al dia amb tot de cop.
- No abandonis les teves pauses. Aturar-te cinc o deu minuts per estirar-te o desconnectar millora la concentració més del que resta productivitat.
Què pot fer RRHH pels seus equips al setembre
Aquí és on el departament de Persones marca la diferència. Silvia Balcells, directora general de Synergie Espanya, ho resumeix bé: oferir sessions formatives o activitats de team building en la tornada ajuda a millorar el clima i facilita una transició més suau cap a un ritme de feina productiu.
Algunes mesures que sí que estan a l'abast de qualsevol equip de RRHH:
- Esglaonar la càrrega de feina els primers dies, en lloc d'acumular totes les reunions importants a la primera setmana.
- Tenir visibilitat real de qui ha tornat, qui segueix de vacances i com es reparteix la càrrega entre l'equip, per no sobrecarregar qui ja ha tornat.
- Facilitar certa flexibilitat horària durant les primeres setmanes, cosa molt més fàcil de gestionar quan el registre horari i les absències estan centralitzats en una sola eina en lloc de repartits entre calendaris, Excels i correus.
A Clockio, per exemple, RRHH pot veure d'un cop d'ull quina part de l'equip segueix de vacances, com queda repartida la càrrega i organitzar la tornada de forma esglaonada sense haver de perseguir aquesta informació persona per persona.
Checklist ràpida per a la primera setmana
Per a qui vulgui algo accionable des de ja, aquest resum recull l'essencial de la tornada a la rutina laboral:
- Primer dia: objectius mínims, no una llista de tasques endarrerides.
- Son i menjars ajustats des de 2-3 dies abans de tornar.
- Un coixí d'almenys un dia entre el viatge i la tornada a la feina.
- Pauses curtes i reals al llarg de la jornada, no només la del cafè.
- Revisió de la càrrega de feina amb l'equip abans d'acceptar nous compromisos.
- Objectiu de rendiment al 100% no abans de la segona setmana.
Preguntes freqüents sobre la tornada a la rutina
La síndrome postvacacional és el mateix que la depressió? No. És un procés d'adaptació transitori, no un trastorn clínic. Si els símptomes es prolonguen més de dues o tres setmanes o són molt intensos, convé consultar amb un professional.
Quant triga a passar? En la majoria dels casos, entre una i dues setmanes, sempre que la tornada es gestioni de forma progressiva.
Afecta més uns llocs de treball que uns altres? Els estudis apunten que la insatisfacció laboral prèvia i la manca de flexibilitat en la tornada agreugen els símptomes, més enllà del tipus de lloc concret.
Realment influeix la tornada a la rutina en la rotació de personal? Les dades apunten que sí: segons LinkedIn, 6 de cada 10 espanyols es planteja canviar de feina en el tram final de l'any, i el setembre concentra bona part d'aquest punt d'inflexió.
👉 ¿Necesitas una aplicación de Control Horario que cumpla al 100% con la Ley, actual y futura?
Prueba Clockio durante 15 días, sin coste y sin limite de funcionalidades.
Fonts consultades:
